Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre, el Departament de Valencià va convocar un concurs de microrelats. Com a punt de partida, els textos havien de contindre la palabra LLUENT. 

A continuació, els relats guanyadors…

EL PUNTET

Hi havia una vegada un puntet que va posar fi a aquesta història.

El puntet es va apuntar a una cursa. Era baixet i redonet i li van donar el nombre 139 perquè era l’últim a apuntar-s’hi. La h minúscula va donar eixida a aquesta cursa. El punt estava amb la coma, el unt i coma, la e la a…

Van eixir tots corrents i el punt anava primer. L’accent era el més trampós perquè anava damunt de les lletres, inentant avançar a tots, sobretot, a les paraules esdrúixoles. La h es va posar majúscula i va aplegar la primera, seguida de la i i l’espai. I li seguien totes totes les lletres que s’ajuntaven per a formar aquesta història. El puntent, cansat, va arribar l’últim, unflat i lluent, al mateix temps que acaba aquesta història.

Nacho Saval 1r ESO V4

---

SI DECIDEIX QUEDAR-ME

Quelcom molt lluent aguaita en aquella habitació, no sabria com explicar-ho. Només és que aquella llum potencial em dóna molta pau al cos, una tranquil·litat molt espontània, quelcom que no he sentit en tota la meua vida. No sé si pareix estrany, però tinc una necessitat prou alta d’acostar-me a eixa bella llum i fondre’m en ella encara que quelcom em diu que no he de fer això, que he d’aferrar-me a alguna cosa i que he d’allunyar-me d’aquella bella llum. Tracte de pensar què és el que he de fer: si allunyar-me d’aquella llum o anar cap a ella.

Arianna Díaz Zúñiga 2n ESO A

---

NIT PROFUNDA

Aquell dia vaig agafar la bici. Aquell sol lluent em va obligar. Veig com els meus peus no paren de pedalejar, veig com el vent descontrola els meus cabells, veig el meu cor bategar amb força. És massa l’adrenalina que recorre el meu cos, que no puc parar de pedalejar i i tampoc puc veure el cotxe que converteix el soll lluent en una nit profunda.

Dalila Cabrera Noboa 3r ESO B

---

BELL VINYATER

Poder apreciar aquest paisatge és un luxe que no qualsevol es pot permetre. Observar els cims lluents que surt el sol després d’una llarga nit de pluja. O mirar avall i veure un gra riu amb aigua cristal·lina. El treball era dur i simple, era allunyat del món però no em penedia d’haver acceptat aquest treball com a recol·lector de raïm en perillosos desnivells, on sortien, sens dubte, les millors collites de l’any ja que aquest terrreny era molt bo. A la Rioja, perdut en algun lloc d’aquest colorit paisatge, es podia veure, al llarg del dia, un ample i llarg riu on un barquer i la seua barca passejaven a turistes que es quedaven bocabadats en veure aquest paisatge que no tindira comparació amb cap altre.

Cristian Díaz González 3r PMAR

---

EL MICRORELAT

“Fes un microrelat que tinga la paraula lluent” em va dir el professor de Valencià. La veritat és que no tenia ni idea del que significava aqueixa paraula. Vaig demanar al meu gran amic i company de classe Aitor que buscara eixa paraula al diciconari però seguia sense entendre-la. El professor Berto em va dir el seu significat però no se’m va ocórrer res interessant per a escriure. En un moment de pensament intens, vaig començar a escriure aquest magnífica microrelat pensant que era molt bona idea. Al principi pensava que era absurd però vaig pensar que és una cosa diferent que podria triomfar en el món dels escriptiors. La veritat és que si Berto em diu, almenys, que està bé, em posaria molt content. Bé, crec que hauria de para d’escriure perquè al final em passaré del límit de les 150 paraules.

Rosen Kanev. 4tESO B

---

EL QUE NO CONTEN ELS CONTES

Quan va veure que per fi la seua fada madrina es va quedar dormida , va aprofitar per retardar el seu rellotge i tots els de la casa. Va agafar els claus de la carabassa, es va col·locar els seus tacons més alts i lluents i va escapar molt de pressa, sabent que el seu volgut príncep l’esperava al llit. Cendrellosa, cada dissabte per la nit.

Alba Trabalón. 1rBAT HUMANÍSTIC