Per Dolo Llinares. Departament de Matemàtiques.

iesperemariaorts

S’ha suggerit que el concepte de nombre irracional fou acceptat de forma implícita pels matemàtics hindús des del segle vii aC, quan Manava ( 750 AC – 690 AC) creia que les arrels quadrades de nombres com 2 o 61 no es podien determinar de forma exacta. Però aquesta afirmació no s’ha pogut demostrar.

La primera demostració de l’existència dels nombres irracionals s’atribueix usualment a un pitagòric, possiblement Hipàs de Metapont. L’escola de Pitàgores considerava que tot l’univers es regia pels nombres naturals i les fraccions entre ells. Però durant l’estudi de l’arxiconegut teorema de Pitàgores van descobrir que existien uns altres nombres, que van ser anomenats els incommensurables (alogos). Eren uns nombres que no es podien classificar com a racionals, i per tant, no eren conseqüència d’una fracció d’enters. Van mantenir en secret aquest coneixement que es contradeia amb els seus principis i creences, i per això, aquell que divulgués l’existència d’aquests nombres, seria executat.

La llegenda afirma que Hipàs no va complir el vot de silenci que pesava sobre la irracionalitat de √2, per la qual cosa la germandat pitagòrica l’hauria expulsat de l’escola i haurien erigit una tomba amb el seu nom, mostrant així que, per a ells, ell estava mort. De fet, la llegenda conta que els propis pitagòrics ofegaren Hipàs tirant-lo per la borda del vaixell en un dels seus viatges.