Sala de reunions on es pot ballar al so de música enregistrada. Locals on escoltar i ballar la música i els balls de moda. Tot i que la paraula discoteca acabaria imposant-se sobre les de Nigth Club o Boîte per a referir-se a les sales de ball amb música enregistrada, es sorprenent que discoteca fóra inicialment el lloc on el disc-jokey guardava els discs, segons està escrit en el projecte de Penélope (1968).
La paraula discoteca s’implantarà definitivament a partir dels setanta. A finals dels anys seixanta, les sales de festa (vegeu sales de festesARQUIT.) semblaven als joves llocs de diversió molt antiquats. Les primeres discoteques urbanes eren tancades, Dolmen’s al carrer Gambo i sovint subterrànies, 007 i Madeira a la plaça Triangular. Moltes varen tancar a finals del anys vuitanta per l’enduriment de la normativa d’espectacles com a conseqüència de l’incendi de la discoteca madrilenya Alcalá 20.
D’altra banda, s’obriren en 1969 i 1971, respectivament, d’altres en zones perifèriques: Penélope, projecte de Mariano Chicot, i Cap 3000 (desprès Star Garden, Ku) projecte d’Esteban Román Marlasca. Totes dues eren llocs tancats amb una part oberta. De Penélope cal recordar l’anagrama famòs de la silueta retallada d’una xica amb els cabells llargs i barret. La lluita per la seguretat i els horaris van dur el públic cap a les macrodiscoteques de la carretera general, convertida en la ruta de les discoteques: Nabab, Ku, Penélope, Scream. El Pla General de 1990 qualifica la zona de discoteques.
(Consulta totes les discoteques de Benidorm per ordre cronològic en l’entrada original:
El Blog del Pere Maria 