Tots hem sentit parlar més d’una vegada del nombre pi (π). D’ell sabem que és un nombre irracional, és a dir, té infinites xifres decimals no periòdiques i que relaciona el diàmetre i el perímetre d’una circumferència. És tracta d’un nombre tan aclamat que té fins i tot el seu propi dia en el calendari: el 14 de març (3/14 en format americà). Aquesta festivitat va nàixer als Estats Units d’ Amèrica l’any 1988, de la mà del físic Larry Shawn. És més, per la semblança de la pronunciació de pi amb pie (pastís) entusiastes de les matemàtiques celebren aquest dia menjant pastissos i dolços.

 No se sap amb certesa en quin moment de la història l’home és va adonar que eixa quantitat de «tres i poc» era clau per a calcular longituds de circumferències, àrees de cercles i volums d’esferes. Si se sap en canvi que Arquímedes va ser dels primers en aproximar-se al nombre pi. Però hauríem d’esperar al segle XVII per convertir eixa relació entre longitud de la circumferència i diàmetre en un dígit, que va acabar sent batejat amb el nom de «Pi» (del greg periphereia). Aquesta notació va ser utilitzada per primera vegada pel matemàtic William Jones i popularitzada per Euler a la seua obra «Introducció al càlcul infinitesimal» de 1748.

L’any 1853, després de quasi 20 anys de treball de recerca, el matemàtic William Shanks va aconseguir trobar-ne 707 decimals. Malauradament va cometre una equivocació en el decimal 528è, amb la qual cosa la resta de decimals que va calcular estaven malament. L’any 1894 en Indiana, EUA, els polítics van voler passar un projecte de llei que redifinira π com a 3,2.

L’any 1957, l’ordinador Pegasus va calcular 7840 decimals de pi. En 1961 i utilitzant un ordinador IBM 7090, es va aconseguir arribar a 100.000 decimals. I el 20 de setembre de 1999, Yasumasa Canada i Daisuke Takahashi van aconseguir 206.158.430.000 decimals. El programa amb que ho van fer va tardar 37 hores i 21 minuts a fer el càlcul.

Fins ara s’han trobat fins a 10 bilions de decimals d’aquest nombre irracional, gràcies als enginyers informàtics Shigeru Kondo i Alexander j. Yee.