Art de peces per a capturar el bonítol. Es cala a una distància de cinquanta metres de la mar cap a fora. La temporada comença a l’octubre i dura fins al mes d’abril, ja que és el temps d’aquest peix. La xàrcia duu braguerot, cap que arma la malla a la tressa del suro. El braguerot fa un pam, que és la unitat de mesura de les xàrcies, correspon a tres o quatre malles de la bonitolera. La malla és del quatre i mig, és a dir, de quatre passades i mitja. Acaba amb un revolt, corba de xàrcia al final de l’art per a encabir-hi el peix. És un art amb molt de plom. L’art consta de vint peces més o menys. Cada peça fa cinquanta metres. L’art comença amb cent malles fins acabar a les dues-centes, segons va agafant aigua. És a dir, les peces van per escala, augmenten d’alçada a mesura que augmenta la fondària de la mar. Açò es fa per tal que no sure l’ormeig. Mitjançant aquest sistema els pescadors comencen amb cinc o sis metres d’altària i n’acaben al voltant de vint. És un art que no coroneja, si de cas al caló o punta de l’art una mica, sempre procurant que vaja una braça o dues per davall l’aigua per a evitar que les carenes i els motors de les embarcacions els desfacen.

Accedeix al article complet al Diccionari de Benidorm